primera pensada

Hola,

Açò no sé si és o no un pensament, només és la manera de trencar el gel que tinc alhora de plantejar pensaments meus i posar-los allò que s’anomena «negre sobre blanc».

Hi ha tot un seguit de qüestions plantejades sobre diferents aspectes que vull anar proposant de tant en tant, caldrà que les vaja anotant ací per tal d’anar ordenant-les que és el que al final voldria aconseguir.

D’entrada m’agradaria que aquest blog fos escrit en el meu valencià… evidentment molt influït pel lleidatà, però al final només serà la meua variant de català 🙂

Encara no sé com acabarà tot plegat, però el fet que noblogs m’haja permès disposar d’aquest espai és un fet que em prenc amb un afegit de responsabilitat ja que l’accés a aquest espai no ha estat una cosa fàcil (n’és molt més accedir a un blog wordpress, tot i que el motor dels dos espais siga el mateix)… només té una pega, de moment no hi ha l’opció de tenir la interfície en català 🙁

He escrit algunes vegades sobre el fet que els microblogs acabaran amb els blogs, i he estat intentant unificar els meus blogs en un de sol… en canvi ara intente fer tot el contrari, ja que estrene ací un espai per divagar a la vegada que intentaré no posar-hi allò que tinga a veure amb qüestions tècniques o d’aficions… és a dir, ací hi haurà qüestions polítiques i socials que són les que han deixat d’existir a l’altre blog perquè les tractava als microblogs.

Estrene aquest espai durant les vacances d’hivern del 2014, gairebé coincidint amb l’inici de la candidatura rupturista, d’esquerres i assembleària que s’està gestant a Lleida per participar a la propera contesa electoral municipal… no sé com acabarà tot plegat, però és possible que servisca d’eina on deixar constància de les meues tribulacions al respecte, ja ho veurem.

De moment, queda escrita aquesta declaració d’intencions, que com totes les declaracions d’intencions pot acabar en un no-res o bé en un escrit premonitori… en el meu cas no aspire ni a una ni a l’altra de les opcions, simplement vol ser un lloc on abocar els meus pensaments 😉