L’altre dia l’amic Àlex de Sàrraga es va acomiadar en vida d’amigues, companyes i conegudes a l’Ateneu Cooperatiu la Baula de Lleida després de tants anys vinculat amb totes les causes possibles. Tant és així que l’any 2018 la Baula li va concedir el primer premi 2N honorífic a la lluita antifeixista i per les llibertats, del qual era gran mereixedor. Dic tot això perquè l’Àlex va estar implicat en tantes causes que era conegut per molta gent i quan es va acomiadar personalment de totes va fer una última mostra de dignitat i gratitud, perquè va voler morir dignament (també es va implicar en alguna associació pel dret a morir dignament), programant la seua mort assistida, per la qual cosa es va acomiadar de nosaltres uns dies abans) corroborant fins l’últim moment que va ser un exemple de coherència, dignitat, lluita, fidelitat, compromís, radicalitat,…

De la vida professional i política de l’Àlex es poden dir moltes coses que ja estan explicant diferents mitjans locals i altres nacionals abastament, i que ja fa un temps que publica la viquipèdia i que no repetiré ací. Veure plorar aquests dies la néta d’un dels represaliats a qui va ajudar l’Àlex ha estat corprenedor, així com veure com d’afectada estava tota la gent que l’ha conegut. Tot i que, coneixent-lo, hem de convertir el seu dol en una celebració alegre de la vida que crec que és el millor que es pot fer per una mort digna.

He tingut la sort d’acompanyar-lo en mobilitzacions i celebracions diverses des de fa uns anys i estic convençut que sempre ha fet el possible per a viure i morir dignament.