Quatre anys després de l’última cabòria abocada ací torne a escriure, i ho faig perquè estic en una fase de constricció si més no a nivell digital, vull dir, que estic deixant de ser tan present a les xarxes i tenint menor presència digital.

Això mateix m’ha fet adonar-me que dispose de més temps personal i està contribuint a permetre’m una vida més tranquil·la, la qual cosa sempre és d’agrair.

Ara fa aproximadament una setmana vaig abandonar (i tancar) el meu compte de túiter, i probablement aquest ha estat el detonant de deixar d’estar tant a les xarxes, a la vegada que ha contribuït a no estar tan pendent del mòbil… he notat que la bateria m’aguanta gairebé el doble del que ho feia abans, i això també té una derivada quant a la meua empremta ecològica que crec que és molt d’agrair (aquest tema dóna per a un nou apunt en aquest blog).

És curiós que en qüestió de dos dies he parlat de noblogs.org a dues persones, la qual cosa m’ha mogut a obrir aquest blog que tenia abandonat i m’ha impulsat a escriure-hi… de fet, feia dies que pensava escriure alguna cosa. Probablement el fet de triar noblogs.org per escriure aquestes elucubracions ha estat el fet que darrerament estic fent servir eines més lliures (i alliberades), i probablement és per això que té sentit fer servir aquesta eina enlloc del meu wordpress i fins i tot el meu domini.

Vaig acabant ja aquest nou apunt amb l’esperança de recuperar el vell costum d’escriure al blog i matar el microblogging. Val a dir que hores d’ara només tinc presència com a @sisco@mastodont.cat a la instància mastodont.cat del mastodon, una xarxa social lliure, descentralitzada i federada que promet bastant i que espere que continue molt de temps com fins ara, sense els crits ni les bronques i monotemes d’altres xarxes.

… ah, i espere que més prompte que tard totes les xarxes del fedivers estiguen plenament federades.