Torne per ací després de… 2 anys, l’últim dels quals  superconvuls, i no ho dic només per la covid; a nivell personal la vida m’ha donat un gran tomb (emocionalment, laboralment i dietèticament), i estic en procés de reconstrucció (no sé com de deconstruït he arribat a estar).

Després de molts anys d’estar cap enfora fa un temps que necessito estar cap endins, per la qual cosa he deixat unes quantes de les activitats que feia i estic dedicant més temps a mi, estic afluixant d’activisme, cosa que m’ha costat molt, però necessitava fer-ho per a poder tenir més temps per a mi. El que passa és que no puc evitar deixar una història i posar-me en una altra, i ahir ja em vaig comprometre a ajudar la gent de la Bilblio Anarka de Lleida a portar el blog sobre lectures crítiques que hem endegat amb l’excusa del centenari de la mort de Kropotkin.

Laboralment necessitava escapar de la pressió que tenia a l’insti anterior i buscar alguna cosa més tranquil·la, per sort l’he trobada i el dia a dia de la feina és molt més portador que abans, la qual cosa em dóna una tranquil·litat d’esperit que em permet afrontar la resta amb més serenor.

Diria que gràcies a aquesta serenor i al fet d’estar més per mi he pogut fer el canvi dietètic que fa temps que he començat amb calma i constància. Això fa que el règim alimentari que estic seguint comenci a donar resultats i ara mateix pugui estar perdent pes d’una banda i amb el cos més equilibrat d’una altra (millors digestions, per exemple). El canvi dietètic que comente no és només el fet d’estar fent règim, que també, sinó el fet que fa com un any i mig o així que sóc vegà. Fa mig any vaig començar a fer règim vegà i darrerament estic fent exercici físic per complementar-ho, a la vegada que em fa estar més equilibrat físicament. La veritat és que en aquest sentit estic molt content (ara mateix he recuperat el pes que tenia el maig de 2015, feia pràcticament 6 anys que no estava tan «prim»!).

Emocionalment estic en una muntanya russa: després de 32 anys de relació sentimental aquest estiu ens vam separar, m’ha costat païr-ho, tot i que feia temps que no teníem relació de parella, i ara em trobe immers en una nova relació que tot just acaba de començar. La veritat és que ara tinc moltes ganes de dedicar-me completament a aquesta nova aventura, a veure què sortirà. Res més, de moment aquestes són les meues cabòries de les últimes setmanes.