Què passa quan tens la plorera fàcil? No sé per què però darrerament tinc la plorera fàcil i els ulls els tinc «vidriosos» tot sovint. Supose que és perquè hi ha un seguit de contratemps recurrents a la meua vida que fan que no acabe de fluir tot com hauria de ser i em fot perquè m’afecta molt a nivell emocional… d’ací la plorera. Perquè dir que faIg servir molt les pantalles no cola (a part que darrerament no les faig servir tant com fa un temps).

A part que plorar és catàrtic, crec que quan tens la plorera fàcil i els ulls vidriosos ets més vulnerable, estàs més obert i més sensible; i això crec que és bo. De fet fa un temps que estic més obert (en el sentit d’estar més exposat) tot i que això no fa que estiga més receptiu (més obert cap a fora), perquè en aquest sentit darrerament estic cagant-la tot sovint.

Hi ha una part en tot plegat que no m’agrada i és que sembla que no aprenga de les errades i continue repetint-les una vegada i una altra; no entenc perquè actue així i no sé perquè no sóc capaç de veure-ho… potser no ho vull veure? Tal com estic ara no és això, més aviat pense que em moc molt com un autòmata (és un fet que m’ha caracteritzat sempre) i em costa molt canviar de manera de fer; la qual cosa és un problema quan interactues amb gent… sobretot amb la parella; i això em destrossa i no em deixa canviar. Espere que escrivint-ho em servisca per a traure-m’ho de damunt i que puga superar-ho i deixar ja d’estar en aquest bucle perquè no s’ho mereix; no ens ho mereixem.

Hi ha un punt que també em va a la contra i és la por; aquesta merda que m’ha perseguit tota la vida i que ara mateix pot fer que se’n vaja tot en orris. Crec que si supere aquesta por puc actuar de manera adequada a cada situació perquè la por no em deixa veure ni actuar amb claredat… però tampoc se val a passar a l’altre extrem i no tenir la sensibilitat que em dóna la «plorera», de manera que el que cal és trobar el punt en què puga estar obert (tant exposat com receptiu) i sensible al que m’envolta, sent capaç d’actuar amb equanimitat.

I ara que dic això, potser també ho he perdut perquè fa un temps que no estic meditant, i la meditació em donava una calma que ara mateix no tinc. Hauré de tornar a practicar.

A part de tot estic cansat de repetir sempre les mateixes errades i d’estar en un bucle, estic cansat que es repetisca sempre el mateix, he de trencar-ho i espere vèncer la por (si més no tenir la calma per actuar sense que m’afecte) ja que així és com crec que puc superar aquesta situació, que espere superar més prompte que tard perquè segons com ja no es pot aguantar. A part de tot els dies que estic així me’ls passe donant-li tombs sense estar per la feina (com ara mateix) i sense arribar enlloc… o sia que m’ho he de traure ja de damunt i començar a actuar sense el llast de la por.