Què passa quan tens la plorera fàcil? No sé per què però darrerament tinc la plorera fàcil i els ulls els tinc «vidriosos» tot sovint. Supose que és perquè hi ha un seguit de contratemps recurrents a la meua vida que fan que no acabe de fluir tot com hauria de ser i em fot perquè m’afecta molt a nivell emocional… d’ací la plorera. Perquè dir que faIg servir molt les pantalles no cola (a part que darrerament no les faig servir tant com fa un temps).

A part que plorar és catàrtic, crec que quan tens la plorera fàcil i els ulls vidriosos ets més vulnerable, estàs més obert i més sensible; i això crec que és bo. De fet fa un temps que estic més obert (en el sentit d’estar més exposat) tot i que això no fa que estiga més receptiu (més obert cap a fora), perquè en aquest sentit darrerament estic cagant-la tot sovint.

Hi ha una part en tot plegat que no m’agrada i és que sembla que no aprenga de les errades i continue repetint-les una vegada i una altra; no entenc perquè actue així i no sé perquè no sóc capaç de veure-ho… potser no ho vull veure? Tal com estic ara no és això, més aviat pense que em moc molt com un autòmata (és un fet que m’ha caracteritzat sempre) i em costa molt canviar de manera de fer; la qual cosa és un problema quan interactues amb gent… sobretot amb la parella; i això em destrossa i no em deixa canviar. Espere que escrivint-ho em servisca per a traure-m’ho de damunt i que puga superar-ho i deixar ja d’estar en aquest bucle perquè no s’ho mereix; no ens ho mereixem.

Hi ha un punt que també em va a la contra i és la por; aquesta merda que m’ha perseguit tota la vida i que ara mateix pot fer que se’n vaja tot en orris. Crec que si supere aquesta por puc actuar de manera adequada a cada situació perquè la por no em deixa veure ni actuar amb claredat… però tampoc se val a passar a l’altre extrem i no tenir la sensibilitat que em dóna la «plorera», de manera que el que cal és trobar el punt en què puga estar obert (tant exposat com receptiu) i sensible al que m’envolta, sent capaç d’actuar amb equanimitat.

I ara que dic això, potser també ho he perdut perquè fa un temps que no estic meditant, i la meditació em donava una calma que ara mateix no tinc. Hauré de tornar a practicar.

A part de tot estic cansat de repetir sempre les mateixes errades i d’estar en un bucle, estic cansat que es repetisca sempre el mateix, he de trencar-ho i espere vèncer la por (si més no tenir la calma per actuar sense que m’afecte) ja que així és com crec que puc superar aquesta situació, que espere superar més prompte que tard perquè segons com ja no es pot aguantar. A part de tot els dies que estic així me’ls passe donant-li tombs sense estar per la feina (com ara mateix) i sense arribar enlloc… o sia que m’ho he de traure ja de damunt i començar a actuar sense el llast de la por.

Torne per ací després de… 2 anys, l’últim dels quals  superconvuls, i no ho dic només per la covid; a nivell personal la vida m’ha donat un gran tomb (emocionalment, laboralment i dietèticament), i estic en procés de reconstrucció (no sé com de deconstruït he arribat a estar).

Després de molts anys d’estar cap enfora fa un temps que necessito estar cap endins, per la qual cosa he deixat unes quantes de les activitats que feia i estic dedicant més temps a mi, estic afluixant d’activisme, cosa que m’ha costat molt, però necessitava fer-ho per a poder tenir més temps per a mi. El que passa és que no puc evitar deixar una història i posar-me en una altra, i ahir ja em vaig comprometre a ajudar la gent de la Bilblio Anarka de Lleida a portar el blog sobre lectures crítiques que hem endegat amb l’excusa del centenari de la mort de Kropotkin.

Laboralment necessitava escapar de la pressió que tenia a l’insti anterior i buscar alguna cosa més tranquil·la, per sort l’he trobada i el dia a dia de la feina és molt més portador que abans, la qual cosa em dóna una tranquil·litat d’esperit que em permet afrontar la resta amb més serenor.

Diria que gràcies a aquesta serenor i al fet d’estar més per mi he pogut fer el canvi dietètic que fa temps que he començat amb calma i constància. Això fa que el règim alimentari que estic seguint comenci a donar resultats i ara mateix pugui estar perdent pes d’una banda i amb el cos més equilibrat d’una altra (millors digestions, per exemple). El canvi dietètic que comente no és només el fet d’estar fent règim, que també, sinó el fet que fa com un any i mig o així que sóc vegà. Fa mig any vaig començar a fer règim vegà i darrerament estic fent exercici físic per complementar-ho, a la vegada que em fa estar més equilibrat físicament. La veritat és que en aquest sentit estic molt content (ara mateix he recuperat el pes que tenia el maig de 2015, feia pràcticament 6 anys que no estava tan «prim»!).

Emocionalment estic en una muntanya russa: després de 32 anys de relació sentimental aquest estiu ens vam separar, m’ha costat païr-ho, tot i que feia temps que no teníem relació de parella, i ara em trobe immers en una nova relació que tot just acaba de començar. La veritat és que ara tinc moltes ganes de dedicar-me completament a aquesta nova aventura, a veure què sortirà. Res més, de moment aquestes són les meues cabòries de les últimes setmanes.